¡Felicidades Cris!

Hoy celebramos el cumpleaños de Cristina, que empezó en el club siendo bien pequeñita, por ese motivo la llamábamos “Minicristi” y aunque han pasado los años y ha crecido por dentro y por fuera, las entrenadoras de los otros clubes que la conocen la siguen llamando así.

Todo un ejemplo de constancia y humildad, un orgullo para el equipo.
¡¡¡Muchas felicidades Cris!!!

Os dejamos un texto que hace un tiempo publicó contando su experiencia como gimnasta:

“Cada vegada que obro l’armari i veig aquesta malla (la primera) hem donen ganes de plorar, hem poso a recordar quan tenia sis anys i vaig passar per allà on entrenaven i li vaig dir a la meva mare: “mamá, me vull apuntar”. Li vaig estar dient fins que hem van apuntar.
Quan hi vaig anar no coneixia a ningú i hem sentia rara, quan vaig començar anava a s’escoleta i al cap d’una setmana la entrenadora hem va dir: “tu cap al Club”. Sense pensar-ho. Jo estava contentíssima i a partir d’aquí vaig començar a fer conjunts, vaig fer moltes amigues, he viscut moltes experiències, he fet molts de viatges… I ara quan veig a les petitones que entrenen i pens que jo era igual quan vaig començar i ara tant amb les nines grans com amb les més petites que jugam i ens ho passam super bé. Vull donar les gràcies sobretot al meu pare i a la meva mare perquè van fer possible que pogués fer gimnàstica i a la meva entrenadora, que encara que ens renya, ens estima moltíssim.”

“Fa sis anys que faig gimnàstica i des del primer any competint ja sabia que aquest era el meu esport, un esport increible, espectacular, meravellós.
Un esport que d’ell m’en he enduit un munt d’amigues, moltes però moltes experiències, trofeus… un esport que m’ha arribat fins i tot a fer-me plorar d’alegria però també de tristor, un esport que m’ajudat a formar la meva vida, un esport que malgrat les 14 o més hores que entrenam cada setmana, totes aquestes hores serveixen per millorar i després a les competicions fer un bon paper, potser en algunes competicions no demostris tot el que tu saps fer perquè hi ha nirvis, emocions, crits de les teves companyes…
A sa darrera competició m’en he adonat compte de que si tu creus que ho pots fer i que te surt, i si surts amb molta força i amb ganes, te surt.

Cristina Sastre Gimnasta de Rítmica Inca